Tant els programes i projectes de mediació com les accions dels departaments educatius comparteixen l’objectiu de desenvolupar uns processos de treball i activitats que ajudin a construir vincles entre la ciutadania i les institucions artístiques des de les quals treballen. microRavals, per exemple, es defineix com un projecte de mediació en relació amb entitats, centres educatius i veïns del barri.
Ens els darrers anys algunes institucions artístiques han reforçat les seves activitats i/o programes de mediació amb l’objectiu d’articular amb més eficàcia aquest vincle i alhora construir un retorn social més clar i perceptible. No es qüestiona la capacitat de les pràctiques artístiques per articular un pensament crític o la seva habilitat per visibilitzar conflictes i qüestionar els totalitarismes de la cultura hegemònica, però sí que s’apunta que una part important de la societat ha deixat de considerar com a propi aquest univers creatiu, deixant-lo sense agenciament en la àgora on es construeix l’esfera cultural de la col·lectivitat, però tolerant uns privilegis que converteixen les institucions artístiques i el sistema de les arts en una mena de zones franques: un lloc amb les seves pròpies regles, codis lingüístics i habitants. Pensar des de la mediació és treballar des de la implicació per generar articulacions dialògiques que connectin críticament el fora, la societat, el territori, i el dins, les institucions, la pràctica artística. Les accions educatives o programes de mediació tenen l’objectiu estratègic d’augmentar a ulls de la societat el reconeixement i el valor social de les institucions artístiques. Unes implicacions i complicitats que faciliten els processos transformadors.
En relació a Mesures de desajust i en diàleg amb alguns aspectes del treball de la Núria Güell, microRavals planteja el projecte de mediació com una invitació a que persones que treballen en entitats socials, educatives, socioculturals, juvenils al barri del Raval expliquin com treballen la cultura, quina relació tenen amb la producció d’imaginaris i pensament crític, però també si treballen amb xarxa i amb qui o bé com definirien la funció i el retorn social que generen i de quina manera els comuniquen. És un acte de reconeixement i posada en valor «invers» a la que sol fer-se com a pràctica de mediació cultural. És construir un espai d’enunciació d’allò que la institució artística deixa fora de camp, de donar visibilitat a altres formes de gestionar la producció de cultura, d’imaginaris, relats i subjectivitats.
Podem des del projecte de mediació construir aquest lloc d’enunciació on reconeguem altres maneres de treballar amb la cultura?. Podem crear espais de diàleg entre el dins i el fora d’aquesta zona franca que anomenem món de l’art? Accedeix als posts del procés de treball.
Barri del Raval (Disseny mapa Bildi)