No hi ha espectadors_ Democracia

3 de març – 19 d’abril de 2015

No hi ha espectadors és una mostra de Democracia que posa en relleu l’ús reivindicatiu del llenguatge a l’espai públic per part del col·lectiu mitjançant una selecció de treballs dels darrers vuit anys en els quals la paraula està carregada d’ideologia i posicionament polític i esdevé eslògan. L’exposició presenta també un projecte produït per a l’ocasió que homenatja la figura de Francesc Sabaté i celebra el centenari del seu naixement.

El mot eslògan prové de la conjunció dels gaèlics sluagh, que significa ‘tropa’, i ghairm, que vol dir ‘crit’, i fa referència al ‘crit de la tropa’, al ‘crit de guerra’. Aquests crits de guerra, sovint apropiats de pensadors, filòsofs o reconeguts activistes, i complementats amb recursos iconogràfics que beuen de la cultura de masses, conformen les contundents campanyes de contrainformació que el col·lectiu dissenya per sumar-se i amplificar la veu de les comunitats amb les quals treballa. D’aquesta manera actua contra els estratagemes propagandístics impulsats des dels aparells de govern, i en darrer terme per l’estat, alhora que interpel·la directament els vianants a la via pública o els visitants de les seves mostres. Comparteix amb ells material de propaganda subversiva amb la finalitat que no siguin únicament receptors del missatge sinó que n’esdevinguin també emissors-col·laboradors i els nega, així, la possibilitat d’expectar des de la passivitat per corresponsabilitzar-los amb la política, la societat, la comunitat.

Procés de treball en relació a microRavals.

Activitats en el marc d’Implic/Accions.

Vídeo i publicació en relació a l’exposició.


 

Pages from Publicacio_democracia_18022015

Democracia és un equip de treball constituït a Madrid el 2006. L’interès principal de Democracia és l’ús de l’esfera pública en les seves configuracions més diverses per dur a terme una mena d’agitprop de continguts emancipatoris.

La pràctica de Democracia s’inicia a partir de la discussió i l’enfrontament d’idees i formes d’acció. El mateix fet de treballar en grup fixa un interès d’intervenció en l’àmbit d’allò social. Democracia funciona com un node d’interessos agrupats de manera temporal sota un mateix objectiu, el qual s’aborda necessàriament des de diferents perspectives: les de cada un dels participants en el projecte en qüestió, essent aquests tant els diferents agents i productors que conformen Democracia (permanents i ocasionals) com comunitats específiques amb les quals s’estableix una col·laboració.

Una de les estratègies habituals del col·lectiu és diluir les propostes en àmbits diferents de l’artístic. Si bé es parteix des del (o es torna al) sistema-art com una esfera pública molt definida, es busca una forma de penetració en altres esferes i altres audiències.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s